FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vetlla. Que es dedica a vetllar malalts. Una monja vetlladora. Tauleta, com la que serveix de suport a un llum durant una vetlla. Un vetllador de noguera. Tauleta que els sabaters, les cosidores i altres artesans feien servir per a posar-hi un llum i poder treballar de nit. Tauleta, generalment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinació a una activitat. Tenir afició als escacs, a la música, a l'esport, a fumar en pipa. Agafar afició a alguna cosa. Cultivar un hort per afició. Treballar un hort amb afició. Fomentar l'afició dels fills a llegir comprant-los llibres. No se li coneix cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer bé (a algú), fer-li beneficis. Havien beneficiat molt la seva família. Treballar (una cosa) perquè rendeixi un millor benefici. Fer valer (una terra), extreure amb guany (el mineral d'una mina), reduir i concentrar (mineral). Sotmetre (un mineral) al procés [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'armaments Acumulació competitiva de material bèl·lic entre dos o més estats, amb finalitats dissuasives. cursa de braus Correguda de bous b). Camí que recorre una peça, un objecte a treballar, en un mecanisme. La cursa de la llançadora. En les màquines [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procurar-se amb treball. El pa que menja, ja l'afanya prou. Treballar sol·lícitament. En la feina s'afanya molt. Lliurar-se activament a una tasca, a una acció. Mai més no acabarà la tasca: no s'hi afanya gaire. Fer diligències actives. Avui, per a guanyar-se la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exhaurir o reduir considerablement la força (d'algú). La caminada el va cansar molt. No el cansis fent-lo treballar tant. Llegir aquesta lletra tan menuda cansa molt la vista, els ulls. Cansar-se fent una pujada. No hi vagis corrents: no et cansis. No et cansis a voler-li-ho fer entendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Calçat de fusta tot d'una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l'hort, etc. Calçat de cuir, sense talonera i amb sola gruixuda de fusta o de suro. Embarcació de fons pla pròpia del golf de Roses. Tros d'arrel, de rabassa, destinada a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer créixer en nombre. Així multiplicareu els guanys. Créixer en nombre. Ara, s'han multiplicat les probabilitats. Creixeu i multipliqueu-vos. Algú, fer la feina de molts, estar en tot, etc. Aquesta dona es multiplica per poder dur la casa, anar a treballar i tenir cura dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense companyia, sense ningú més. Viu sol, des que se li morí la germana. Aneu-vos-en: deixeu-me sol. Hem deixat els nens sols a casa. En aquella casa era ell sol a treballar. Menjar pa sol. sol com un mussol Molt sol. un sol Un únic. No hi ha sinó un sol Déu. [...]
